PREMSA ALS IES
Unitat didàctica per a alumnes de 3r i 4rt
Objectius, mètodes i plantejaments
Qui de vosaltres llegeix premsa habitualment? Llegiu en paper o per internet? Sou fidels a un diari o cerqueu amb google per trobar una notícia en concret? Sou dels que s'assabenten de les notícies a través de les xarxes socials? Quin tipus de notícies o reportatges us interessen? Trobeu el que busqueu?
Preguntes com aquestes, verbals, poden servir per comprovar l'actitud i interessos dels alumnes, però són també una expressió de la metodologia que es pot emprar en les sessions, la de la interrogació continua, intrínseca al periodisme. Així, els alumnes es convertiran en protagonistes del discurs didàctic a desenvolupar. Les respostes, o silencis, seran el fil conductor que s'utilitzarà per introduir-los en els continguts a tractar. Observaran que la pregunta, el raonament, les respostes que donen, obrin el pas al coneixement, el debat, i l'actitud crítica, objectius del periodisme.
Amb les respostes, es desenvoluparà durant la primera sessió un mapa conceptual en la pissarra que els alumnes copiaran. El mapa conceptual podrà substituir-se o complimentar-se, segons el cas, amb la visualització d'una presentació que podran utilitzar de base per al treball que hauran de realitzar posteriorment: la plasmació per escrit del que s'ha explicat a classe. Ho hauran d'intentar fer en format periodístic, s'enfrontaran a la redacció d'una notícia, una crònica o un article d'opinió.
La pretensió és potenciar la creativitat, d'acord amb el reconegut plantejament educatiu "produir per a entendre" i fomentar el respecte per la professió. Els alumnes experimentaran la dificultat de triar el més significatiu del que s'ha exposat, la necessitat de ser concís per la limitació de l'espai, la descripció de l'ambient generat en l'aula, la inclusió de declaracions d'alumnes contents o no amb la sessió, l'expressió de la pròpia opinió a través d'un article, etc...
A més, la correcció tindrà un component autodidacta. El profesor/periodista també farà la notícia -la distribuirà després de llegir el treball dels alumnes-, a mena de referent, per a la pròpia correcció. També atendrà els interessats de manera personalitzada, durant la redacció i posteriorment.
Continguts
1. Introducció al periodisme
1.1. El paper de la premsa
Considereu que és important llegir premsa? Perquè? Poseu al mateix nivel el periodisme polític que el cultural o l'esportiu? Quina creieu que és, o ha de ser la funció d'un escrit periodístic? Informar? Denunciar? Influir en l'opinió pública? Sabeu que vol dir l'expressió "el quart poder"? I el "cinquè poder"? Creieu en l'existència de la premsa independent?
A partir de preguntes com aquestes s'introduirà els alumnes en el paper atribuït als mitjans de comunicación i el seu compliment, qüestionat sovint per la concentració de les capçaleres en grups editorials condicionats a manaments econòmics i pressions polítiques.
En aquest punt será ineludible citar la pel·lícula Ciudadano Kane, d'Orson Welles i l'"afer Watergate", així com referir-se, breument, als principals grups de comunicació a Espanya i a l'àmbit territorial valencià, les seues capçaleres, i la seua relació amb el poder polític. Serà ràpid. La informació fonamental sobre aquest apartat s'aportarà per escrit als alumnes, amb documentació al respecte i referències bibliogràfiques.
També s'inclouran apunts sobre guies de comunicació de premsa escrita i digital per poder dominar el panorama periodístic valencià. A més es facilitarà material específic sobre el cas de la premsa en valencià.
1.2. Les regles del joc
Identificades les funcions de la premsa, el professor/periodista perfilarà les exigències per al seu compliment. Començarà per la veracitat, la fidelitat a la realitat, i el "miratge" de l'objectivitat perquè... oi que un succés contat per dos amics sembla diferent quan el primer remarca unes coses i el segon unes altres?
Tanmateix, potser preferim la versió d'un d'ells perquè s'apropa més al que esperàvem que ens contés. Passa igual amb els escrits periodístiscs? És per això que els lectors trien diaris concrets, per afinitat al seu "punt de vista"?
Parlarem de la conveniència de citar diverses fonts, de la inclusió de declaracions de diferents implicats en els fets amb posicions oposades, de la selecció i, malauradament, omissió de certs temes, i també de les fronteres entre informació i opinió, no sempre nítides. Conseqüències dels incompliments? Alerta, perill de manipulació informativa. Les defenses? La possibilitat de llegir notícies en diversos mitjans -vet ací la importància de la pluralitat informativa- i saber fer-ho amb criteri.
Aquest apartat tindrà un reforç directe en la selecció de les notícies de diferents mitjans que a continuació el professor/periodista presentarà als alumnes per a realitzar-hi una anàlisi comparativa. Abans, però, caldrà un poc més de teoria, relacionada amb l'escriptura periodístisca i l'estructura narrativa per a facilitar-ne la lectura i rematar qüestions anteriors.
1.3. Els gèneres periodístics
El professor/periodista diferenciarà entre notícia, reportatge, entrevista, crònica i article d'opinió i lliurarà als alumnes un esquema amb les característiques de cadascun d'ells per identificar-los en la lectura de textos periodístics posterior.
Oralment remarcarà denominadors comuns: les "6W" en l'anomenada entradeta, la importància del títol i subtítols, la redacció a base de frases curtes i precises, el desenvolupament del relat a través de paràgrafs i connectors, la descripció del context d'altres factors que ajuden a interpretar els fets i les possibles conseqüències, antecedents, similituds, etc...
Pel que fa a les particularitats ressaltarà, per exemple, el reportatge com un dels gèneres periodístics més literaris, junt amb la crònica, o que és el més idoni per al periodisme d'investigació. També parlarà de la dosis d'opinió -o es interpretació?- admissible en una crònica; de l'agudesa que s'espera de les preguntes d'una entrevista; o de l'editorial com a article d'opinió de l'empresa periodística a diferència del d'autor.
2. Mostrari de premsa
El professor/periodista seleccionarà, facilitarà als alumnes i comentarà amb ells, una sèrie de textos publicats en diferents mitjans, de premsa diària i d'una altra periodicita, en castellà i en valencià, perquè identifiquen allò explicat.
Procurarà que n'hi haja de diferents gèneres periodístics, d'actualitat i de temes que els puguen afectar per remarcar-hi la necessitat d'estar informats. De temàtica política, econòmica i social, però també cultural -de música, viatges, llibres, etc.- que els resulten agradables de llegir i que els demostren que la premsa aporta coneixements i bones estones. De curts, amb el nom d'una agència de comunicació en la signatura, i de portada, de gran impacte.
Quedaran coses per dir i dubtes, per això el professor/periodista demanarà als alumnes que preparen preguntes per poder simular la roda de premsa que normalment prossegueix a la compareixença del representant d'una institució, associació... per informar d'una qüestió d'interés públic.
3. Roda de premsa
El professor/periodista, ficat en el paper de representant d'una institució, intentarà, amb la seua resposta, derivar la qüestió cap els seus interessos. En aquest cas cap a assumptes no tractats en la sessió anterior i uns altres que motiven més encara llegir premsa: anècdotes i experiències personals o de companys de professió. Procurarà que s'ho passen bé perquè els quede un bon record. I els recomanarà dos novel·les: Vertígen, d'Esperança Camps i Empar Marco, i Dos metres quadrats de sang jove de Xavier Aliaga.
Continguts
1. Introducció al periodisme
1.1. El paper de la premsa
Considereu que és important llegir premsa? Perquè? Poseu al mateix nivel el periodisme polític que el cultural o l'esportiu? Quina creieu que és, o ha de ser la funció d'un escrit periodístic? Informar? Denunciar? Influir en l'opinió pública? Sabeu que vol dir l'expressió "el quart poder"? I el "cinquè poder"? Creieu en l'existència de la premsa independent?
A partir de preguntes com aquestes s'introduirà els alumnes en el paper atribuït als mitjans de comunicación i el seu compliment, qüestionat sovint per la concentració de les capçaleres en grups editorials condicionats a manaments econòmics i pressions polítiques.
En aquest punt será ineludible citar la pel·lícula Ciudadano Kane, d'Orson Welles i l'"afer Watergate", així com referir-se, breument, als principals grups de comunicació a Espanya i a l'àmbit territorial valencià, les seues capçaleres, i la seua relació amb el poder polític. Serà ràpid. La informació fonamental sobre aquest apartat s'aportarà per escrit als alumnes, amb documentació al respecte i referències bibliogràfiques.
També s'inclouran apunts sobre guies de comunicació de premsa escrita i digital per poder dominar el panorama periodístic valencià. A més es facilitarà material específic sobre el cas de la premsa en valencià.
1.2. Les regles del joc
Identificades les funcions de la premsa, el professor/periodista perfilarà les exigències per al seu compliment. Començarà per la veracitat, la fidelitat a la realitat, i el "miratge" de l'objectivitat perquè... oi que un succés contat per dos amics sembla diferent quan el primer remarca unes coses i el segon unes altres?
Tanmateix, potser preferim la versió d'un d'ells perquè s'apropa més al que esperàvem que ens contés. Passa igual amb els escrits periodístiscs? És per això que els lectors trien diaris concrets, per afinitat al seu "punt de vista"?
Parlarem de la conveniència de citar diverses fonts, de la inclusió de declaracions de diferents implicats en els fets amb posicions oposades, de la selecció i, malauradament, omissió de certs temes, i també de les fronteres entre informació i opinió, no sempre nítides. Conseqüències dels incompliments? Alerta, perill de manipulació informativa. Les defenses? La possibilitat de llegir notícies en diversos mitjans -vet ací la importància de la pluralitat informativa- i saber fer-ho amb criteri.
Aquest apartat tindrà un reforç directe en la selecció de les notícies de diferents mitjans que a continuació el professor/periodista presentarà als alumnes per a realitzar-hi una anàlisi comparativa. Abans, però, caldrà un poc més de teoria, relacionada amb l'escriptura periodístisca i l'estructura narrativa per a facilitar-ne la lectura i rematar qüestions anteriors.
1.3. Els gèneres periodístics
El professor/periodista diferenciarà entre notícia, reportatge, entrevista, crònica i article d'opinió i lliurarà als alumnes un esquema amb les característiques de cadascun d'ells per identificar-los en la lectura de textos periodístics posterior.
Oralment remarcarà denominadors comuns: les "6W" en l'anomenada entradeta, la importància del títol i subtítols, la redacció a base de frases curtes i precises, el desenvolupament del relat a través de paràgrafs i connectors, la descripció del context d'altres factors que ajuden a interpretar els fets i les possibles conseqüències, antecedents, similituds, etc...
Pel que fa a les particularitats ressaltarà, per exemple, el reportatge com un dels gèneres periodístics més literaris, junt amb la crònica, o que és el més idoni per al periodisme d'investigació. També parlarà de la dosis d'opinió -o es interpretació?- admissible en una crònica; de l'agudesa que s'espera de les preguntes d'una entrevista; o de l'editorial com a article d'opinió de l'empresa periodística a diferència del d'autor.
2. Mostrari de premsa
El professor/periodista seleccionarà, facilitarà als alumnes i comentarà amb ells, una sèrie de textos publicats en diferents mitjans, de premsa diària i d'una altra periodicita, en castellà i en valencià, perquè identifiquen allò explicat.
Procurarà que n'hi haja de diferents gèneres periodístics, d'actualitat i de temes que els puguen afectar per remarcar-hi la necessitat d'estar informats. De temàtica política, econòmica i social, però també cultural -de música, viatges, llibres, etc.- que els resulten agradables de llegir i que els demostren que la premsa aporta coneixements i bones estones. De curts, amb el nom d'una agència de comunicació en la signatura, i de portada, de gran impacte.
Quedaran coses per dir i dubtes, per això el professor/periodista demanarà als alumnes que preparen preguntes per poder simular la roda de premsa que normalment prossegueix a la compareixença del representant d'una institució, associació... per informar d'una qüestió d'interés públic.
3. Roda de premsa
El professor/periodista, ficat en el paper de representant d'una institució, intentarà, amb la seua resposta, derivar la qüestió cap els seus interessos. En aquest cas cap a assumptes no tractats en la sessió anterior i uns altres que motiven més encara llegir premsa: anècdotes i experiències personals o de companys de professió. Procurarà que s'ho passen bé perquè els quede un bon record. I els recomanarà dos novel·les: Vertígen, d'Esperança Camps i Empar Marco, i Dos metres quadrats de sang jove de Xavier Aliaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada