Píndola 2. Mitjans de comunicació

La immediatesa d'Internet i les tecnologies han superat el "periodisme clàssic" on hi havia temps per a investigar, contrastar fonts informatives o desplaçar-se al lloc de la notícia. La informació viatja ara molt ràpid. Una cosa que passa al país més llunyà ens pot arribar en temps real, i no només a través d'un periodista, sinó per mitjà d'algun testimoni en la zona que des d'un telèfon mòbil està gravant o narrant el que passa.

Això té una víctima: la qualitat de la informació. Quasi ja no hi ha temps per verificar la veracitat o no d'una història o de contrastar la informació amb fonts alternatives. Prima la quantitat i la rapidesa informativa, enfront de la qualitat.

A més, cal considerar que abans de la crisi els mitjans ja se'n van veure afectats per una recessió econòmica, a causa de l'arribada de la comunicació digital i les noves tecnologies (informació gratuïta a Internet, canvi del mesurament dels resultats de la publicitat, etc.). Amb la crisi es va aguditzar encara més. Hi ha mitjans que han hagut de tancar, altres han retallat dràsticament les plantilles i, en la majoria, els pressupostos s'han reduït.

Això comporta que els continguts ara els fan menys persones i més ràpid i que hi ha menys recursos per a investigar, analitzar i desplaçar equips al lloc on es produeix la informació.