Les fonts de finançament dels mitjans de comunicació són les vendes pròpies, els subscriptors i la publicitat. Aquesta última n'és la principal. I com diu la frase, "qui paga mana".
Pot ser que els diaris eviten parlar de certs temes per por què les empreses els retiren la publicitat, o que en parlen únicament en sentit favorable a aquestes. És a dir, la influència de les empreses anunciadores condiciona la independència dels mitjans.
Una altra font d'ingressos són les subvencions públiques, per exemple per promoció de la llengua pròpia. El perill també existeix aleshores. En aquest cas, seria el govern de torn el que podria influir en la línia del mitjà de comunicació, menyscabant la seua independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada